Som una

S’abraça al cos

cercant la protecció cega.

I d’algun racó latent,

afloren cançons antigues

encara molt presents.

I aquest vaivé que la gronxa

durarà, qui sap quant!

potser mil mars en calma.

Els que hagin de ser, que siguin,

als rellotges es para el temps.

Davant aquest mirall pacient

el reflex juga les cartes

la nit s’obre a la màgia

i em retorna el més bell.

I es dibuixa

es fa evident

no saps com t’enyorava

en els meus ulls

llegeixo la teva mirada.

Que allà on hagis d’anar,

ves-hi

et sento en el meu cantar

et sento en el meu dir

et sento aferrada a mi.

També en aquestes mans menudes

que s’arrapen al meu pit.

En aquest respirar pausat

i en aquesta olor nova.

Llavis vermells,

ulls valents.