Alliberada,
Sent que dintre seu neix una espurna.
Coneix aquella escalfor que, creixent,
S’abraça a ella fins a convertir-se en flama.
Tal com sent que, dins seu, l’escalfa suaument,
La cuida i la fa sentir algú,
Tal com sap que és una flama que, dins seu,
Creix i creix fent-la sentir viva i protegida,
Sap també que, fora seu, és una flama capaç de cremar,
De fer mal.
Sap que guardant-la, corre el risc de que no se li acosti mai més.
-Ningú tindria mai tal bufera com per apagar un foc com aquell-
-Ni cap riu tanta aigua-
21/08/06
El taller d'Escriptura Narrativa, de nou
Fa 6 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada