Un vell blues desgastat torna l’aire d’aquell diumenge. Entra per la finestra, ara oberta, i empeny el meu braç a dur-me el cigar als llavis. Sol de juny, i els plataners altre cop verds. I no fa ni fred ni calor, tan sols aquest deix primaveral que convida a seure a la vora del balcó amb una copeta de vi i a respirar un aire que, ves a saber per què, només apareix en diumenge. I el blues. El blues que s’escampa i omple totes les terrasses, que voreja cada conversa de cafè fins arribar al meu balcó. I el sol i el cel clar fan del blues una peça menys melancòlica. I, com un pinzell, dibuixa a les meves orelles un petit quadre per penjar al costat del llit.
[“Blues Boys Tune” - B.B. King]
12/06/08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada