-Beu.
Última copa al darrer bar de la nit.
javascript:void(0)
Riure. Més riure. I al reflex s’hi deixa veure aquell trosset de consciència ofegat, ja a hores d'ara, en el vi.
Perquè l’Última és sempre el preludi d’un inici de no sabem exactament què. Però sempre un inici. Potser del final d’una vetllada francament divertida o del començament d’una nit que encara té moltes coses per dir.
Llavis vermells,
ulls valents.
11/12/07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada