Amor fugaç

I “encara el tram” no deixa de ser una poesia d’amor fugaç.

Un instant del temps.

I és que…qui demana tota una vida per estimar?

Un sentiment agafat al vol.

Fresc,

Acabat de sortir del forn.

I sembla mentida.

Però aquestes coses encara existeixen.




[Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!]


Joan Salvat-Papasseit


13/09/07